Ecoogler

Ei nois!! He trobat un cercador ecològic, l'Ecoogler!!! És com el Google però amb la diferència que amb les recerques ajudem a reforestar l'Amazones i a preservar els recursos naturals de l'aigua dolça.
Utilitzant aquest cercador s'obtenen els mateixos resultats!!
Entreu a la pàgina i veureu com funciona...

Resum dels clusters

Els clústers permeten agrupar a la gent que pensa el mateix i es mou pel mateix motiu, per això podem diferenciar varis grups o clústers en els articles de tots els companys. Passaré per cada article per descriure cadascun dels clústers.

1. EXPLORERS VERSUS PLANNERS. A STUDY OF TURKISH TOURISM

En aquest article, Maria Álvarez i Gülden Asugman fan un estudi sobre la manera de buscar informació dels turistes i els agrupa en dos:

• Planificadors: oberts a les fonts d’informació turístiques. Aquests tenen tendència a comprar paquets turístics
• Exploradors: tendència a rebutjar les fonts d’informació turístiques

Metodologia à Es van fer a Istambul 807 enquestes via Internet

2. THE SACRED AND THE PROFANE. A TOURIST TYPOLOGY

Segons aquest article podem determinar cada clúster a partir de la motivació dels turistes a viatjar a un lloc. Aquests es traslladen per:

• Herència cultural
• Raver: es desplacen per motius sexuals
• Shirley Valentine: dones que es desplacen per viure experiències amoroses
• Heliotròpics: turistes de sol i platja
• Lord Byron

Metodologia à Es van enquestar a 86 britànics que passaven les vacances a Grècia.

3. TESTING AND INTERNATIONAL TOURIST ROLE TYPOLOGY

Aquest estudi de Chul-min Mo té molt a veure amb l’estudi de Kohen de 1972, “Per què el turista se sent motivat a viatjar?”. S’han extret aquestes motivacions:

• Sociodemogràfiques
• Activitats turístiques
• Negoci, oci...
• Experiències viscudes
• Formes de vida i valors

Amb aquest estudi també s’ha pogut determinar 4 tipus de turistes segons el grau d’aventura d’aquests:

• Masses organitzades
• Masses individuals
• Exploradors
• Rodamóns

Metodologia à Basada en opinions de diferents autors. Les conclusions són les actituds i el comportament dels turistes.

4. HERITAGE SITE MANAGEMENT. MOTIVATIONS AND EXPECTATIONS

Aquest estudi es realitza per saber la motivació dels turistes respecte el patrimoni històric. Segons les enquestes realitzades es diferencien 3 grups:

• Sentimentals: senten una obligació moral i/o espiritual per visitar aquests elements turístics
• Hereus: visitants que se senten hereus de la història
• Alumnes: turistes interessats en absorbir tots els coneixements donats

Metodologia à Enquestes a diferents turistes que s’esperen davant d’un museu.

5. A GROUNDED TYPOLOGY OF VACATION DICISION-MAKING

Alain Dekrop i Dirk Snelders realitzen un estudi sobre les preferències a viatjar de les famílies. Determinen 6 grups:

• Viatger habitual: repeteix destinació cada any
• Viatger racional: planificador del seu viatge
• Viatger hedonista: motivació per sentir plaer amb el viatge
• Viatger oportunista: espera ofertes econòmiques i curtes per viatjar i desconnectar
• Viatger obligat: es veu obligat a anar a un lloc que ell no ha decidit
• Viatger adaptable: s’adapta a qualsevol tipus de situació i pren decisions a última hora

Metodologia à es va estudiar i analitzar la intenció del viatge de 25 famílies belgues durant 1 any.

6. TOURIST TYPOLOGY. OBSERVATIONS FROM BELIZE

Aquest estudi parla sobre el tipus de turista i la seva utilització de les intal·lacions turístiques. Es diferencien 3 grups:

• Developer tourist: estranger que compra un terreny i crea instal·lacions turístiques
• Condo-tourist: estranger que es jubila i es compra un habitatge, a vegades es queda a viure
• Itinerant tourist: turista que visita uns dies el país, sempre fa estàncies curtes

Metodologia à Es realitza un anàlisi als turistes de la ciutat de Belize.

7. ROLES TOURISTS PLAY. AN AUTRALIAN PERSPECTIVE

Amb aquest estudi es pretén classificar els rols dels turistes a Austràlia per poder aplicar-ho a altres llocs. Yannakis i Gibson descriuen 15 rols diferents:

• Turista de sol i platja
• Turista de nit
• Antropòleg
• Arqueòleg
• Turista de masses organitzat
• Turista de masses individual
• Explorador
• Turista d’estudis
• Turista de luxe
• Turista d’aventura
• Turista espiritual
• Turista de classe alta
• Rodamón
• Turista de relax
• Turista esportiu

8. TYPOLOGYSING NATURE-BASED TROUSTS BY ACTIVITY. THEORICAL AND PRACTICAL IMPLICATIONS

Aquest article estudia el motiu del turisme de natura, per quin motiu els turistes es traslladen a la natura. S’ha trobat aquesta classificació:

• Contacte amb la natura
• Activitats físiques de risc
• Activitats educatives
• Contacte social

Metodologia à Es van escollir 2 llocs diferents (Nord de Noruega i Frontera de Rússia) i es van fer a cada lloc un estudi. Els dos llocs comptaven amb els mateixos serveis.

Cultural tourism and business opportunities for museums and heritage sites ( Per Ted Silderberg)

El turisme cultural té una gran importància en el sector del turisme ja que genera ingressos pel manteniment del patrimoni i, a més a més, obliga a preservar-lo. Mentre que el turisme cultural tingui algun tipus d’interès per part dels turistes estarà ben conservat.

Però aquest turisme s’ha de continuar potenciant ja que cada vegada sorgeixen més inquietuds dels viatgers i, per tant, altres tipus de turisme. Es pretén que el turisme cultural no quedi en un segon pla i per això s’ha creat aquest estudi, per descobrir totes les oportunitats pel desenvolupament del turisme cultural i comunicar-ho als clients. Aquest estudi s’ha realitzat a la província d’Ontario, es diu “Orientacions estratègiques pel Turisme Cultural d’Ontario” i la clau de l’estudi és la motivació total o parcial del turistes respecte el turisme cultural.

Definició de turisme cultural

El turisme cultural és la motivació dels turistes per la cultura d’una comunitat diferent al seu lloc habitual de residència.

Els productes culturals

No tots els museus o llocs històrics són d’atracció pels turistes però, precisament, gràcies als turistes els museus o llocs històrics es desenvolupen en major o menor grau.

El producte cultural es pot percebre de dues maneres diferents:

· Productes culturals amb atracció

Aquests productes són capaços d’atraure a molts turistes gràcies a la seva llista d’ajuda pel desenvolupament i l’avaluació d’aquests

· Productes culturals sense atracció

Aquests productes no són capaços d’atraure molts turistes però sí estan disposats a fer-ho.

Els productes culturals es poden empaquetar de tres maneres diferents:

· Productes de mateix tipus

· Productes de diferent tipus

· Productes turístics culturals amb productes turístics no culturals

El mercat turístic cultural

Com he dit abans, aquest document estudia, sobretot, els diferents graus de motivació per part del mercat al turisme cultural. Gràcies a aquestes diferents interessos s’han pogut diferenciar cinc nivells de motivació:

· Persones molt motivades

· Persones motivades, en part, per la cultura

· Persones amb altres motivacions principals (la cultura com a complement)

· Persones poc motivades (assistència cultural accidental)

· Persones gens motivades (no assistència)

L’objectiu de l’estudi és fer una sèrie de moviments:

· De productes disposats a productes capaços

· De persones gens motivades a persones molt motivades

Perfil i canvis en el mercat turístic cultural

El perfil del turista canvia depenent del producte cultural però hi ha un patró comú. Aquests turistes cada vegada s’interessen més pel turisme cultural i, és que les tendències socials van evolucionant.

Hi ha vàries causes de l’augment d’interès per part dels turistes en el turisme cultural, aquestes són algunes d’elles:

· Augment del nivell d’educació, actualment els turistes són culturalment més orientats

· Creixement del nombre de dones en posicions de poder, elles acostumen a ser més orientades que els homes en la cultura

· Augment de l’ interès en buscar experiències de qualitat

· Augment del nivell econòmic social

· ...

Turisme cultural de destins

Una destinació és un lloc que la gent planeja visitar.

En el turisme cultural de destins també hi ha diferents graus de motivació per part dels consumidors, per això les estratègies són variades depenent de cada motivació.

Una manera d’atraure turistes als destins és creant unes instal·lacions adequades, organitzant events, en altres paraules, aprofitar els recursos de la zona, així, les persones que no estan molt motivades per la cultura en general poden tenir algun interès per visitar aquell destí.

De camí a Santiago

Una de les coses que m’agradaria fer algun cop a la vida és el Camí de Santiago. He escoltat moltes experiències d’aquests “viatge” i totes són realment bones.

Tothom sap que és una experiència dura depenent del punt de sortida escollit però crec que val la pena el sacrifici. El recorregut compta amb deu camins diferents, però la ruta oficial i més coneguda és el Camí Francès que comença a Roncesvalles. Des d’aquesta població fins a Santiago de Compostela hi ha aproximadament 770 km.

Durant tots aquests km pots conèixer a gent de moltes nacionalitats diferents, descansar en pensions o cases particulars a on t’acullen generosament, gaudir dels increïbles paratges que vas trobant pas a pas i estar en contacte directe amb la natura.

Crec que el fet de arribar pel teu propi peu a un lloc tan especial com Santiago de Compostela i el gran sacrifici que comporta fer el camí et fa créixer com a persona i et dona la oportunitat de viure una experiència inoblidable.

Aquest “viatge” el podem fer amb Compostur, que ofereix peregrinacions per a grups, en bicicleta o a peu, que surten des de Lleó i Astorga, respectivament. Aquestes rutes compleixen el requisit mínim de quilòmetres exigit per l’Oficina del Peregrí. Es triga vuit dies i inclou allotjament, guia acompanyant, autocar de suport per portar l’equipatge, trasllat i sopars. Les properes dates de sortida són els dies 4 i 18 de Juliol.

Animo a tot el que pugui a viure aquesta experiència. Ja m’explicareu...

Pla director de la Alhambra

El Pla Director de la Alhambra va ser creat al maig del 2007 i està prevista la seva aplicació des d'el 2008 fins al 2015. Els precursors del Pla han sigut el Patronat de la Alhambra i Generalife juntament amb un grup sel·leccionat d'experts.
Aquest Pla ens descriu tota una sèrie d'estratègies i accions en les que es volen treballar per aconseguir uns objectius. El principal objectiu del Patronat de la Alhambra i Generalife és donar a conèixer a tota la societat aquest monument i els seus riscos turístics perquè, entre tots, poguem fer un ús sostenible de l'Alhambra i el seu paissatge.
Amb l'ajuda de tots s'espera que l'Alhambra duri per sempre.

La meva impressió general sobre el Pla és que tenen previstes masses accions que no sabem si, finalment, es portaran a terme. També existeix la possibilitat de crear noves infraestructures turístiques així com hotels que degradaran més l'estat de l'Alhambra. Em sembla bé que es facin tallers, cursos o es crein nous itineraris però sempre i quan no sigui un punt en contra pel monument i el seu paissatge.

Parlant dels aspectes positius del Pla trobo que és molt bó que, a part de donar informació sobre el monument, es promocioni la ciutat de Granada ja que aquesta ciutat és coneguda, internacionalment, per acollir l'Alhambra.
Un altre dels aspectes positius és que es tracta per igual al monument , al paissatge d'aquest i als camins i rutes que es segueixen per arribar a l'Alhambra. És molt importan tenir en compte que els transports públics o privats que accedeixen al monument poden degradar d'una manera important aquest recurs turístic. Per això, els especialistes, informen sobre la conservació del monument i el seu entorn.
Per altra banda, crec que és un encert restaurar algunes parts del monument ja que això farà que la seva conservació sigui més duradera.

Per contra, també hi han alguns aspectes negatius com per exemple que en cap moment es parla del pressupost necessari per dur a terme aquestes accions. Seria interessant saber-ho.
Un altre dels aspectes negatius és que quasi tot el document parla de molts projectes que es faran. Crec que són masses projectes que no sé si són realment necessaris per a la preservació de l'Alhambra.
Una cosa que tampoc em sembla encertada és que es construeixin noves infraestructures per acollir a més gent. Quanta més gent visitarà el monument més es degradarà aquesta. Crec que l'encertat seria que la gent que visita actualment el monument sapigués exactament com fer un ús sostenible d'aquest.

El pla el definiria amb aquestes tres paraules: preservació, ús sostenible i coneixement de l'Alhambra.